Atzo Juanitoi agur esateko batu ginan, eta kantaten agurtu gendun, berak nahi ban latxeik.

Eskerrik asko Sinuhei bideu bixaltzearren!

Beti euki dou dudi, pertsona bat juten gazkunin Turrunin goraipatu bir douen alaez, danak daukelako beran nortasune, eta danok gazelako berezixak. Bañe Juaniton kasun pentsaten dou berezitasun hori aparteku dala. Sasoi baten Ezker Abertzalik lelo bat ata ban kalea jaxak zinela ta: JAIAK BAI, BORROKA ERE BAI. Guk lelo hori Juanitoaz lotzen dou.

Oso gixon alaixe zan. Mariñel jaxetako sortzailetako bat ixan zan.

Eta borrokan be aurrin egon ixan da. Azpiko argazkixan, beran lagun Angel 34kun enterrun

Edo ta ontzuaua, Kepan ongi etorrixan…

Azken urtitan, nahiz eta osasunez ez dan ondo ibili, gogoratzen dou Zaharran Egoitza aurrin, greba egun baten, pankarta baten atzin, beran erruberadun jarrilekun, langillin eskubidin defentsan.

Hori bai, azkanengoz aurtengo jaxetan ikusi gendun beran Jai Braian maittin, eskutan kuba libri hartute eta, ixilik egoteku esanez, kontu kontari. Bera definiuteko berba bat eskatu ezkio, Lagunen-lagune ixan dala esango geunke. Laister arte LAGUN!

Ondarruko kultur agorik herrixan kulturi bultzatzen ibili dizen erakunde bat eta pertsona bat omendu zitxun asteburun. Alde batetik, herriko txistulaixak, pilo bat urtin tradizinoiai eusten dabizelako astero astero; bestetik, Imanol Oruemazagai, herriko kulturin alde einddaben bihar guztiatxik (elixako tiplik, antzerkixak, ikastoli, historiazalik…).

Guk gure partetik Imanolen alde soziala eta politiku be aipatu nahiko geunkez. Bera ixan zan Kamiñazpiko elixako mugimendu sozialan bultzatzaile nausixe. Elixa alternatibo bat (euskaldune, herritxarra, iraixe, kritiku,  soziala…) eskatzeko mugimendutan be parte hartu ban, batxe kristau komunidaditan be. Sotani erantzi, buzu jantzi eta porture jun zan biharrea, langilin errealidadi urretik ezautzeko. Frankismun kontra etxearren, apaizan kartzelatik pasa bir ixan zan. Eta Franko hil eta gero, Herri Batasunako partaide ixan zan.

Azkanengoko urtitan be, beran konpromiso politikuaz eta sozialaz jarraitzen dau. Aipagarrixe da Koldo Arriolan hilketin ingurun argitaratu ban liburu.

ZOIXONAK Imanol geure partetik be, eizun guztiatxik eta etxen zabizen guztiatxik!

Aspaldixan makal eta gaxoik euan eta 82 urteaz hil dde LOREA. Zein zan LOREA galdetuko dabe askok. Donostin bixi zan Ondarrutarra, bañe beran  herrixaz lotute euan emakumi ixan zan. Danan gañetik abertzali, bera ixan zan beste askoaz batea, 60. hamarkadatik aurrea eleiz jendik, eleiza ofizialaren jokaera kritikatzen zuenetako bat. Herrixak, diktadurapin bixi ban zapalkuntzi, eta elixa ofiziala, mutu eta gor. Horren aurrin, bera ez zan geldik geatu. Azpixan agertzen dan esku paperin, berak eta ABEL MUNIATEGIK  goiko zinan emondako hitzaldixan barri.

Gaur 40 urte polizixa espainolak Eustakio Mendizabal Txikia hil bela. Ez dou ahaztuten!

Aurrera aipatu gendun, zelan BORDELE-n (BOURDEAUX-en) erraustu ben Mariana Arrizabalaga (Joseba “Sagastan” alargune) 94 urteaz. Askotan gertaten dan lez, gaztik ez dabe jakingo zein zan emakume hau, bañe urtitan sartute dazenak bai. Euskaldune, abertzali eta  euskal iheslarixantzat beti bere etxeko atik zabalik euki dabena. Ixille bañe ekintzalli, holaik gogoratzen dabe beran hurrekuk. Mila esker egindako guztiatxik!

>

Orain dala gitxi MATILDEi agur esan geuntzan da ongun ASUNei esatzau. Ondarrutarrak bixak, ta herrixaz buru belarri lotute egon dizen bi emakume jator. Beti edozeinei laguntzeko prest, beti edozelako ekitaldixetan, aurrin. Hori bai, umoreik inoiz galdu baik.

<

La solidaritat amb Euskal Herria, a Barcelona, a Sants i a Vilanova i la Geltrú

Barcelona

Aquest acte s’ha organitzat conjuntament amb la SEPC de la facultat del Raval. Hi han assistit al voltant de 25 persones. Primer ha parlat Manu Ugartemendia, del moviment de Herriraque ha exposat a partir d’ara com es durà a terme la lluita a favor dels drets dels presos polítics a Euskal Herria.

Seguidament, Kandido Zubikarai, ex-pres, qui des de la seva pròpia vivència ha explicat les condicions que han hagut de patir els presos polítics bascos durant la història, avui en dia com es troben.

Finalment tres joves independentistes han explicat l’evolució històrica de les organitzacions juvenils basques, la dinàmica que van posar en marxa de Gazte bat gehiago ez! per fer front a la repressió salvatge, i com últim breument han exposat la situació actual i quins reptes veuen per al futur pròxim.

Els estudiants oients han mostrat el seu interès, i sobretot han preguntat sobre la situació dels presos, o la immobilitat dels estats espanyol i francès en aquesta situació de canvi que està donant Euskal Herria.

La xerrada ha permès que estudiants catalans coneguin en persona a militants bascos i escoltar les lluites que es duen a terme allà ja ajudat a consolidar la solidaritat recíproca que tenen els Països Catalans i Euskal Herria.

Sants

Dijous 23, convocades per l’Assemblea d’Endavant de Sants i Amics i Amigues d’Euskal Herria, 35 persones han assistit a l’acte celebrat al Casal Independentista de Sants, per escoltar de primera mà la paraula de Herrira, la paraula dels presoners polítics bascos.

Havent intervingut primerament un membre de Rescat, el col·lectiu català de defensa dels militants catalans empresonats per la seva solidaritat amb la lluita del poble basc, i Ignasi Cerdà per presentar el cas de Jordi Grau, militant català empresonat i membre de EPPK, han intervingut posteriorment Manu Ugartemendia que ha presentat la nova organització Herrira, explicant els seus objectius a curt i mitjà termini, per aconseguir portar als presoners malalts amb la màxima immediatesa possible.
Ha finalitzat l’acte Kandido Zubikarai, explicant les seves vivències de 22 anys i mig empresonat en diverses presons de l’estat espanyol, havent-se-aplicat l’anomenada “doctrina Parot” igual que d’altres militants bascos

Vilanova

Així mateix, l’endemà, divendres 24, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), en un acte organitzat per l’Ateneu Vilanoví i Amics i Amigues d’Euskal Herria i amb el suport de la Candidatura d’Unitat Popular de la població, presentat per Jordi d’Amics i Amigues d’Euskal Herria, s’ha repetit el mateix esquema de presentació de l’organització Herrira, per part de Manu Ugartemendia, i posteriorment, l’ex-pres Zubikaraiha fet un breu recorregut per tota la legislació d’excepció ordida per l’estat espanyol per intentar acabar amb el sector més colpejat del Moviment d’Alliberament Nacional Basc, el col·lectiu de presoners polítics bascos. L’acte al qual han assistit unes 35 persones ha finalitzat amb un torn de preguntes dels assistents a aquests en què s’ha incidit sobre els objectius més immediats de l’Acord de Gernika, així com en les expectatives posades en el nou escenari polític