Month: martxoa 2012

ONDARROAR ARRANTZALEAK MATXITXAKO LURMUTURREKO BORROKALDIAN.

turrune

Borrokaldi horren 75. urteurrena handiki ospatzen eta gogoratzen ari da egun hauetan Bizkaia eta Gipuzkoako hainbat herritan.

Ondarroako herriak ere badu zergatik gogoratu 1937ko martxoaren 5eko arratsalde hura.

Arratsalde horretan, hain zuzen, Eusko Itsas Gudarosteko “Nabarra bou” armatua, “txikiak handiari aurre eginaz”, “Canarias” Espainiako guda-ontziaren kanoikaden ondorioz betirako hondoratu zen Kantauri itsasoan.

Bertan galdu ziren gudarien artean baziren bi ondarroar ere.

Bata, Jose Aramaio Markuerkiaga. Segundo Arkotxa Solabarrieta, bestea.

Jose Aramaio Markuerkiagak timonel postua betetzen zuen. EAJ-ELA bere joera pokitikoa. 37 urte zituen hil zenean.

Bere heriotzako orduan, bere alboan aurkitzen zen Jabier Olabeaga “Nabarra”ko 2. ofizialak honela gogoratuko zuen Jose Aramaio Markuerkiagaren heriotza:

“Aproximadamente a las dos horas de iniciado el combate, estábamos el timonel y yo en el puente cuando en uno de los disparos del Canarias, entraron trozos de metralla por la puerta de babor que estaba abierta. Uno de éllos alcanzó de lleno en la espalda al timonel Jose Aramaio, haciéndole un gran boquete. Murió en el acto”  (C. Blasco Olaetxea, “Dialogos de Guerra – Euskadi 1936”, 63. or.)

Geroago, eta Blasco Olaetxearen galderari erantzunez, zera adiearaziko zuen: “… Otra situación que me ha dejado un hondo recuerdo fué ver caer muerto al timonel, Jose Aramayo, con el que estuve durante todo el combate en el puente  (Ibidem, 63. or.)

Segundo Arkotxa Solabarrieta, aldiz, 33 urte zituela hil zen, “Nabarra” guda-ontziaren kubiertan bertan, antza, “Canarias” guda-ontziak jaurtitako obus batek jota. Koipeztatzaile (engrasadore) lanak betetzen zituen. ELA sindikatua bere joera politikoa.

Bi ondarroar hauek Eusko Itsas Gudarosteko itsas-ontzi baten ikustean, batek baino gehiagok muzturra okertu duzue, sinesgogor keinua eginaz.

Egia da Ondarroako herria indar frankisten menpe zegoela 1936ko urriaren laua geroztik. Ondarroa zan Bizkaiko herri bakarra Francoren menpe zegoena.

Baina 1936ko irailaren azken egunetan, indar militar frankistak hurbiltzerakoan, Ondarroako arrantza-ontzien ihesaldi masiboa gertatu zen, dispertsio zabal eta mingarriari hasiera emanaz. Ondarroan zeuden 71 bapore eta motorretatik 12 soilik geratu ziren herrian. Gaineranzko 59 arrantza-ontziek -handienak eta indartsuenak- herritik alde egin zuten. Herritarrrez mukuru, alde egin ere!

Iparraldean babesa aurkitu zuten 12 arrantza-ontziak izan ezik, beste denak Bizkaiko beste portuetara sakabanatu ziren. Gehienak Plentzian eta Santurtzin bildu ziren.

Ihesaldi hura gertatu eta egun gutxira, Eusko Jaurlaritza sortu zen Jose Antonio Agirre lehendakari zela. 1936ko urriaren 15ean, Jose Antonio Agirrek Itsas Saila sortu zuen Defentsa Departamendu edo Sailaren baitan. Eta berehala deia egin zuen Eusko Itsas Gudarosteko itsas-ontzietarako bolondresak eskatuz.

BERROGEI ETA HAMABI ONDARROAR ARRANTZALE BOLONDERS AUKEZTU ZIREN.  Denok 1936ko ihesaldian Ondarroatik alde egin zutenak. Hurrengo hilabeteetan borrokatuko zuten Euskadiko Gudontzidiko gerra-ontzi ezberdinetan.

Jaun Pardo San Gilen “Euzkadiko Gudontzidia. La Marina de Guerra Auxiliar de Euzkadi (1936-39)” liburuan agertzen dira ondarroar gudari bolondres haien izenak.

Agur eta ohore zuoi, duela 75 urte “Nabarra”n bizia eman zenuten Jose Aramaio Markuerkiaga eta Segundo Arkotxa Solabarrieta ondarroar gudarioi!

Ondarroan, 2012ko martxoaren bostean

(Patxi Etxaburu Ajarristak ere sinatu du artikulu hau)

 

KANDIDO Euskal Herriko enbajadori PAÏSOS CATALANSetan

turrune

La solidaritat amb Euskal Herria, a Barcelona, a Sants i a Vilanova i la Geltrú

Barcelona

Aquest acte s’ha organitzat conjuntament amb la SEPC de la facultat del Raval. Hi han assistit al voltant de 25 persones. Primer ha parlat Manu Ugartemendia, del moviment de Herriraque ha exposat a partir d’ara com es durà a terme la lluita a favor dels drets dels presos polítics a Euskal Herria.

Seguidament, Kandido Zubikarai, ex-pres, qui des de la seva pròpia vivència ha explicat les condicions que han hagut de patir els presos polítics bascos durant la història, avui en dia com es troben.

Finalment tres joves independentistes han explicat l’evolució històrica de les organitzacions juvenils basques, la dinàmica que van posar en marxa de Gazte bat gehiago ez! per fer front a la repressió salvatge, i com últim breument han exposat la situació actual i quins reptes veuen per al futur pròxim.

Els estudiants oients han mostrat el seu interès, i sobretot han preguntat sobre la situació dels presos, o la immobilitat dels estats espanyol i francès en aquesta situació de canvi que està donant Euskal Herria.

La xerrada ha permès que estudiants catalans coneguin en persona a militants bascos i escoltar les lluites que es duen a terme allà ja ajudat a consolidar la solidaritat recíproca que tenen els Països Catalans i Euskal Herria.

Sants

Dijous 23, convocades per l’Assemblea d’Endavant de Sants i Amics i Amigues d’Euskal Herria, 35 persones han assistit a l’acte celebrat al Casal Independentista de Sants, per escoltar de primera mà la paraula de Herrira, la paraula dels presoners polítics bascos.

Havent intervingut primerament un membre de Rescat, el col·lectiu català de defensa dels militants catalans empresonats per la seva solidaritat amb la lluita del poble basc, i Ignasi Cerdà per presentar el cas de Jordi Grau, militant català empresonat i membre de EPPK, han intervingut posteriorment Manu Ugartemendia que ha presentat la nova organització Herrira, explicant els seus objectius a curt i mitjà termini, per aconseguir portar als presoners malalts amb la màxima immediatesa possible.
Ha finalitzat l’acte Kandido Zubikarai, explicant les seves vivències de 22 anys i mig empresonat en diverses presons de l’estat espanyol, havent-se-aplicat l’anomenada “doctrina Parot” igual que d’altres militants bascos

Vilanova

Així mateix, l’endemà, divendres 24, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), en un acte organitzat per l’Ateneu Vilanoví i Amics i Amigues d’Euskal Herria i amb el suport de la Candidatura d’Unitat Popular de la població, presentat per Jordi d’Amics i Amigues d’Euskal Herria, s’ha repetit el mateix esquema de presentació de l’organització Herrira, per part de Manu Ugartemendia, i posteriorment, l’ex-pres Zubikaraiha fet un breu recorregut per tota la legislació d’excepció ordida per l’estat espanyol per intentar acabar amb el sector més colpejat del Moviment d’Alliberament Nacional Basc, el col·lectiu de presoners polítics bascos. L’acte al qual han assistit unes 35 persones ha finalitzat amb un torn de preguntes dels assistents a aquests en què s’ha incidit sobre els objectius més immediats de l’Acord de Gernika, així com en les expectatives posades en el nou escenari polític